Responsables ?

(Article del Company Vicent Gimenez)

L’Educació per a la ciutadania, l’anglés i el Sr. conseller

Hi ha alguns polítics que pensen que qualsevol mesura és bona si la finalitat és fer-li la punyeta a un govern que no és del mateix partit que el d’ell.

El Sr. conseller d’Educació de la Generalitat Valenciana sembla que és un d’ells a qui no li importa la legalitat i cada dia s’alça amb una ocurrència:

Primer va retardar un any l’aplicació de la Llei Orgànica d’Educació. Després va manifestar que el pròxim curs l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania es faria en anglés. Ara diu que crearà una variant de l’assignatura (i cometrà una il·legalitat, ja que les comunitats autònomes no poden variar els continguts mínims: és una competència estatal). Per últim, segons arrepleguen alguns periòdics, permetrà la possibilitat que hi haja famílies que facen l’objecció de consciència a l’assignatura. I ací el grau d’irresponsabilitat del Sr. conseller arriba a nivells ja inadmissibles, perquè ell sap perfectament que els alumnes que opten per eixa opció no obtindran el certificat en ESO. El Sr. conseller tira la pedra i amaga la mà.

Potser algú dirà que tot són simplement comentaris, i que encara no està per escrit. L’excusa seria vàlida si qui tinguera eixes eixides fóra el veí del cantó, però no quan les realitza la nostra màxima autoritat educativa.

Però anem a pams:

1r. La nova llei d’educació (aprovada fa quasi dos anys) creava una nova assignatura: Educació per a la ciutadania. Segons estableix el reial decret que marca les seues característiques, l’assignatura d’Educació per a la ciutadania “té com a objectiu afavorir el desenvolupament de persones lliures i íntegres a través de la consolidació de l’autoestima, la dignitat personal, la llibertat i la responsabilitat, i la formació de futurs ciutadans amb criteri propi, respectuosos, participatius i solidaris, que coneguen els seus drets i assumisquen els seus deures, i que desenrotllen hàbits cívis amb la finalitat que puguen exercir la ciutadania de manera eficaç i responsable”.

En definitiva, ensenyar que els ciutadans tenim drets i obligacions, i com els hem d’exercir.

2n. L’assignatura d’Educació per a la ciutadania s’impartirà sols 1 hora en 2n curs d’ESO, per professorat de Socials o Filosofia, i en 5é de Primària, a càrrec dels mestres. El conseller d’Educació sap perfectament que els alumnes de 2n d’ESO no tenen el suficient coneixement d’anglés per a seguir una classe impartida en aquesta llengua. A més també sap, o hauria de saber, que la major part del professorat de Socials o Filosofia tampoc no té la capacitat d’ensenyar-la en eixe idioma. I evidentment no s’ha preocupat de preparar-los a fi que puguen treballar l’assignatura en anglés.

3r. L’opció B de fer treballs és un invent del Sr. conseller. Segons la formulació que ha aparegut als diaris, els alumnes (de conformitat amb la seua família) haurien d’elaborar tres treballs trimestrals sobre un contingut que ells decidiran!

Però, qui corregirà els treballs? El professorat d’anglés?

I això vol dir que la Conselleria també permetrà que en altres assignatures els alumnes tinguen una opció B sobre un tema que ells triaran, en cas que no els agraden els continguts oficials?

Els meus fills tindran una opció B en matemàtiques on podran triar els treballs? Per exemple, un treball sobre el Teorema de Pitàgoras? Això sí, en anglés!

4t. També hi haurà Educació per a la ciutadania en 5é de Primària. I també, segons el Sr. conseller, serà en anglés. Els que tenim fills en 5é, sabem que els alumnes d’eixe nivell són capaços de llegir, escriure, parlar i escoltar anglés com si hagueren nascut en un barri de Londres, i per tant seran capaços de seguir una classe en eixe idioma. A més, potser que el conseller no recorde que la LOE establia l’obligació d’impartir anglés en primer i segon de primària. I sembla que també oblida que els pares i mares de la nostra escola haguérem d’arreplegar firmes fa uns tres mesos perquè set setmanes després d’haver començat el curs el conseller encara no havia enviat ningun professor/a d’anglés per als nostres fills.

Qualsevol ciutadà té el dret a estar en desacord amb una llei i a fer el possible per canviar-la. Però algú s’imagina què passaria si un ciutadà no complira les normes del seu govern, perquè és d’un partit al qual ell no ha votat?

El problema és que qui està en desacord amb la norma no és un particular, sinó el Sr. conseller, és a dir, una autoritat, que hauria de complir i fer complir les lleis. I quan una autoritat no compleix la llei i damunt anima a no complir-la, el nostre règim jurídic li dóna un nom: prevaricadora.

Potser algú coneix persones o col·lectius que es van manifestar en contra de l’assignatura des d’un principi. Al·leguen que va en contra de la llibertat de les famílies a educar com vulguen els seus fills. Però curiosament, aquells que reivindiquen eixa llibertat són els mateixos que, en el seu dia, volien religió a les escoles i van obligar a tots els altres (pares, mares i alumnes) a triar una assignatura que no volien (l’Alternativa a la religió). En definitiva, llibertat per a uns, quan els interessa; obligacions per a tots els altres.

La veritat és que no sé si cal una assignatura que es diga Educació per a la ciutadania, però a l’igual que algunes de les persones que estaran llegint aquest escrit, veig que hi ha individus que no tenen el més mínim respecte pels seus conciutadans i aparquen el cotxe en un pas de zebra o eleven el volum de la ràdio del cotxe per a tot el veïnat; o no tenen cap respecte per la gent més major. Em preocupa observar com hi ha qui pensa que pot agredir una dona pensant que és un objecte de la seua propietat; que hi haja gent que considere que és superior a una altra per tindre un color de pell diferent; que hi haja alguns que pensen que la cultura dels altres és inferior a la seua, simplement perquè la desconeixen.

No sé si cal Educació per a la ciutadania, però evidentment és necessari educació i bons ciutadans.

Quan era menut, ma mare em deia que amb el menjar no es juga. Ara pense que amb l’educació tampoc no s’ha de jugar.